 
			
 SINOPSI
					Dins del centre històric de la ciutat de València, els barris del Carme,
					el Mercat i Velluters són un gresol d'imatges contradictòries: junt
					a la tranquil•litat de les vesprades assolellades a les seues places,
					es troba el renou i la barbàrie de les nits dels caps de setmana.
					
					Malgrat això, el vertader tresor d'aquests barris el trobem en el seu
					patrimoni, no només en el conjunt d'edificis que conformen l'entramat
					urbanístic, sinó també en els seus habitants i el seu estil de vida.
					Després de la destrucció de bona part del barri de Velluters, el barri
					del Carme es troba en l'objectiu de l'administració i els constructors
					i en particular un dels seus monuments emblemàtics: el mur àrab, dempeus
					des del segle XI. L'anomenat "pla del mur” sota l'excusa de la protecció del
					patrimoni pretén expulsar 150 persones dels seus llars i enderrocar
					varis edificis de l'entorn, destruint aquest doble patrimoni que es
					conserva en molt pocs indrets de València. Mur Viu és una pel•lícula
					dedicada a totes les persones que resisteixen i mantenen la seva identitat
					enfront de les pressions d'una administració que hauria de protegir-los.
 Amunt
					DOCUMENTACIÓ
					El diumenge 21 d'octubre, es va projectar dins de la Mostra de Cinema
					del Mediterrani la pel lícula documental: Mur Viu, obra de
					l'equip dirigit per Samuel Sebastián de la productora sinCasa. En aquest
					film se'ns mostra la lluita dels ciutadans de diversos barris de la
					Ciutat Vella de València per la seva subsistència. De fet, l'homenatge
					que apareix en les últimes imatges ve a dir: dedicada a tots aquells
					que lluiten per mantenir la seva identitat. La seva identitat ? No
					només això sinó els que volen viure en pau a casa sense que cap despropòsit
					de pla urbanístic els vingui a arruïnar la vida. El film és un magnífic
					testimoni del que passa, del que està succeint en la vida dels ciutadans. 
					
					La pel.lícula relata, fonamentalment, l'angoixa i lluita dels veïns
					contra el mal anomenat Pla de la Muralla del Barri del Carme. Aquell
					pla que pretenia treure de casa seva a desenes de famílies, enderrocar
					les seves cases i construir en el seu lloc equipaments de l'Administració.
					Això, gràcies a la lluita veïnal i a la rectificació de l'Administració,
					es va poder aturar i un nou pla consensuat va veure la llum (per primera
					vegada en aquesta ciutat un pla urbanístic es rectificava amb la participació dels
					ciutadans). Però ja han passat tres anys d'allò, i què s'ha fet?: Doncs
					ben poc, millor dit, res. 
					
					Des de la sortida del director general d'Arquitectura Fernando Mut,
					fa any i mig, no s'ha tornat a reunir la comissió de seguiment, des
					de la reestructuració de les conselleries cap polític ha rebut els
					representants dels veïns, a excepció del regidor d'Urbanisme Jorge
					Bellver qui des d'abans de l'estiu es va reunir amb els veïns. Ni la
					Conselleria d'Infraestructures i Transports, responsable de l'Riva,
					ni la directora general de Patrimoni, ni la Conselleria de Territori,
					responsable de l'Ivvsa han convocat o rebut els veins. Estem al principi
					de la legislatura i aquesta pot ser una oportunitat per posar-nos tots
					a treballar i que al final de la mateixa el pla estigui executat. Mentrestant,
					són molt pocs els que han pogut rehabilitar en aquesta zona del barri
					del Carme, uns perquè no els donen permís de rehabilitació, altres
					perquè el procés s'eternitza i altres perquè en veure la passivitat
					de l'Administració no es fien que aquestes millores per al barri vagin
					a dur a terme. 
					
					Mentrestant, desenes de solars s'omplen de immundícies, edificis cauen
					davant les nul•les actuacions, es tanquen comerços tradicionals? A
					qui beneficia això? Per descomptat als que hi vivim no, però tampoc
					a la resta de la ciutat, que veu com un patrimoni de primera magnitud,
					la muralla, roman sense restaurar, sense poder gaudir tots els ciutadans.
					I cada vegada hi ha menys veïns, cada vegada més degradació. Farts
					estem ja d'esperar. Els veïns havíem arribat a confiar en el procés
					en què estàvem immersos: la participació. Esperem que aquest camí iniciat
					no sigui una gran mentida, i per això no ens anem a desmobilitzar,
					perquè volem el millor per als nostres fills, per al nostre barri,
					per a la ciutat, per a tots els valencians. I l'Administració, està per
					la feina ? 
					
					Josep Montesinos i Martínez, Levante-EMV, 27.10.2007. 
|  |  |  |